Fred de Peus

  Aliança sitgetana? Ja fa dies s’escolta un run-run que diu: Aliança Catalana farà el zarpazo , sobretot a costa de Junts per Catalunya . Tots els experts busquen explicacions sobre per què passa tot plegat i, com pot ser que l’anomenada extrema dreta (segons aquests partits) els estigui prenent vots. La conclusió a la qual arriben és que la gent de l’antiga Convergència és molt “fatxa”, punt i final, i total demà farà un any i ja està. La resta de partits no te culpa de res. No tinc una vareta màgica per saber què passarà a les properes eleccions autonòmiques. No sé si Junts s’enfonsarà i Esquerra augmentarà una mica, tal com diuen les enquestes. Però no oblidem que el PSOE 2.0 (Esquerra Republicana) fa temps que està perdent vots pertot arreu: aproximadament un milió. Això també implica una gran pèrdua econòmica, però tothom calla, no sigui cas que perillin les ajudes als mitjans de comunicació afins. A Sitges , aquella vila que havia estat moltes coses i que ara només és...

  Ja fa unes setmanes vam visitar Solsona . La primera imatge que sorprèn d’aquesta vila medieval és la seva netedat. Els carrers estan impecables (almenys pels indrets on vam passejar) i això era una constant. Una altra cosa que sorprèn de la capital del Solsonès és la poca presència de gossos. Puc assegurar-vos que, en tres dies, potser només en vam veure un parell. Això fa que Solsona no faci pudor a pixums, una qüestió molt important si es vol oferir un turisme de qualitat i, sobretot, perquè la gent del poble no hagi de conviure cada dia amb aquesta insalubritat. No cal dir que a l’ Ajuntament hi onejava únicament la bandera catalana, no pas com a la Blanca Subur , on, entre els “indepes” de la CUP i els d’ ERC , ens van plantar la bandera espanyola. Dir també que, avui en dia, després de vuit anys d’aquell engany de la independència amb què ens van embolicar els nostres polítics, Solsona llueix força plena d’estelades. Ara bé, si parles amb la gent d’allà, el primer de q...

La situació política a Sitges es troba en un punt crític. Fa temps que l’Ajuntament està tècnicament aturat, sense nous projectes a l’horitzó i amb una oposició que denuncia la manca de gestió. Els funcionaris continuen amb la seva feina diària, però el lideratge polític sembla cada cop més qüestionat. A més, el clima dins del consistori s’ha tensat a causa de l’actitud de l’alcaldessa i d’alguns regidors, que, segons diverses fonts, han cridat i pressionat treballadors perquè actuïn segons les seves directrius, sovint al marge del que estableix la normativa. Les darreres polèmiques han inclòs sancions per un valor proper al milió d’euros a causa d’excessos en la gestió de residus, així com contractes sota sospita d’irregularitats. Aquestes qüestions han alimentat el malestar entre els partits de l’oposició i la ciutadania, que veuen com el municipi entra en una dinàmica de paràlisi institucional. En un fet insòlit, el govern local va impedir que l’oposició intervingués en el debat so...

A mig camí del mandat: balanç i perspectives per a Sitges (I) Ens trobem a dos anys de les pròximes eleccions municipals, la qual cosa significa que hem arribat a l’equador del mandat. Això ens permet extreure conclusions sobre la gestió feta fins ara i avançar escenaris de futur per al nostre poble. Si haguéssim de resumir aquests dos últims anys en una sola paraula, seria "despropòsit" . Des del primer dia, quan en  Roig va vetar Fets per Sitges de l’Ajuntament per rancúnies personals del passat (ja sabem que la gent dels correatges acostuma a ser venjativa i a fer el que li ve de gust), fins a la falta de respecte de la  Mònica Gallardo pels pactes, passant pels múltiples problemes judicials que ha enfrontat el govern per enveges i revenjades. Uns problemes que, combinats amb una inoperància absoluta, han llastrat completament la gestió municipal. Però aquest article no és per recordar-vos allò que ja sabeu, sinó per parlar del futur: què passarà d’ara fins a les pròx...

  Els Comuns sitgetans i en Trump  Cal esperar que el president dels Estats Units d’Amèrica , no sentis l’últim ple municipal de Sitges . Segurament, aquell home que està com un llum, però és l’amo del món, s’hauria queixat des del Despatx Oval de la proposta dels Comuns sobre el futur de la Franja de Gaza . Immediatament, hauria imposat aranzels a totes les nostres exportacions de malvasia i xató, o ves saber, potser ens torna aquells quadres de l’exposició de Malcom X que van anar a Nova York (i encara hi són) i, tota la factura del viatge. La propaganda per a Sitges seria enorme: el poble del Mediterrani que planta cara a Trump . Tota l’esquerra ballant d’alegria i la dreta cridant contra el "wokisme", dividits, com sempre, en una lluita per imposar el seu discurs. Però això no passarà. Ni el nostre estimat poble serà portada mundial, ni les vendes de la malvasia baixaran per culpa del gringo tirà, i tampoc servirà de res la proposta dels Comuns , més enllà de ser un...

Sílvia Orriols i Aliança Catalana: el nou repte dels partits processistes   L’espai polític català fa molts anys que està dibuixat. Per una banda, hi trobem els partits espanyolistes, unionistes o, com ells s’autoanomenen, constitucionalistes; per l’altra, els partits catalanistes, autonomistes o, directament, processistes. Dins d’aquest grup s’inclouen els grans partits catalans:   Junts ,   ERC   i la   CUP . La part espanyolista ha experimentat més alts i baixos en els darrers anys. El  PSOE  va veure com els seus membres més «esquerrans» formaven un nou grup anomenat  Podem , del qual més tard sorgirien els  Comuns . Al  PP , se li escapava suport per la dreta amb l’ascens d’un partit encara més radical, fet que complicava la governança a moltes autonomies i al govern central, ja que allò que abans gestionaven sols ara ho havien de compartir amb una colla de demagogs. No podem oblidar el paper de  Ciudadanos , un partit que va n...