La sordera dels polítics

 

Ja fa unes setmanes vam visitar Solsona. La primera imatge que sorprèn d’aquesta vila medieval és la seva netedat. Els carrers estan impecables (almenys pels indrets on vam passejar) i això era una constant.

Una altra cosa que sorprèn de la capital del Solsonès és la poca presència de gossos. Puc assegurar-vos que, en tres dies, potser només en vam veure un parell. Això fa que Solsona no faci pudor a pixums, una qüestió molt important si es vol oferir un turisme de qualitat i, sobretot, perquè la gent del poble no hagi de conviure cada dia amb aquesta insalubritat.

No cal dir que a l’Ajuntament hi onejava únicament la bandera catalana, no pas com a la Blanca Subur, on, entre els “indepes” de la CUP i els d’ERC, ens van plantar la bandera espanyola. Dir també que, avui en dia, després de vuit anys d’aquell engany de la independència amb què ens van embolicar els nostres polítics, Solsona llueix força plena d’estelades.

Ara bé, si parles amb la gent d’allà, el primer de què es queixen és de la brutícia dels carrers (podeu imaginar-vos la nostra cara d’astorament) i de la recollida d’escombraries porta a porta. És el sistema, que la regidora Guiu i el govern volen implantar a Sitges. Obliga a omplir casa teva de cubells per baixar les deixalles el dia que pertoqui: un dia plàstic, un altre orgànic, etc. Tenen el problema de que, si els petits cubells queden al carrer i els veïns de Solsona no els recullen a temps, poden acabar rodolant carrer avall. 

Portat a Sitges, això vol dir que els cubells acabaran desapareixent o al fons del mar, creant un maldecap absolut als veïns i, a més, obligant a pagar-ne un de nou de la teva butxaca.

I seguint amb les queixes, per increïble que sembli, el consistori d’allà també està destruint les voreres del centre històric. Volen fer-hi caixa única, però de moment la gent de Solsona han aconseguit aturar-ne una part. No pas com a Sitges, on asseguren tenir el permís de la Generalitat (que ningú ha vist), i això els hi dona carta blanca per continuar amb la destrucció del patrimoni.

Els veïns de Solsona ens comentaven:

“Com pot ser que, un cop arriben al govern, canviïn tant i deixin d’escoltar la gent del poble?”

Segurament és una malaltia, quan arriben al càrrec i es fan dir polítics, es tornen sords. .