A mig camí del mandat: balanç i perspectives per a Sitges (I)


A mig camí del mandat: balanç i perspectives per a Sitges (I)



Ens trobem a dos anys de les pròximes eleccions municipals, la qual cosa significa que hem arribat a l’equador del mandat. Això ens permet extreure conclusions sobre la gestió feta fins ara i avançar escenaris de futur per al nostre poble.

Si haguéssim de resumir aquests dos últims anys en una sola paraula, seria "despropòsit". Des del primer dia, quan en Roig va vetar Fets per Sitges de l’Ajuntament per rancúnies personals del passat (ja sabem que la gent dels correatges acostuma a ser venjativa i a fer el que li ve de gust), fins a la falta de respecte de la Mònica Gallardo pels pactes, passant pels múltiples problemes judicials que ha enfrontat el govern per enveges i revenjades. Uns problemes que, combinats amb una inoperància absoluta, han llastrat completament la gestió municipal.

Però aquest article no és per recordar-vos allò que ja sabeu, sinó per parlar del futur: què passarà d’ara fins a les pròximes eleccions?

Els socialistes: el somni d’una dinastia

El PSC aposta pel fill, l’esperança del seu pare per veure complert el somni familiar. Finalment, podrà tenir un càrrec important i emular l’avi en aquells anys de glòria passada tant anyorada. El seu equip està fet a mida, sense ningú que li faci ombra, i tothom sap qui mana i com es manegen les coses dins del partit.

El Margalló: un futur incert

Els del Margalló estan més morts que vius. En les pròximes eleccions necessitaran superar els cinc-cents vots, gairebé exclusivament a les Botigues, i difícilment els hi sortiran els números. Una de les poques opcions que els queda és aliar-se amb Fets per Sitges, l’altre partit que treballa la zona del Garraf i les Botigues. Però tenen un llast massa gran: en Jordi Baiget, l’exalcalde que va portar el poble a la ruïna. Segons diuen, el seu ego és tan immens que li resulta impossible apartar-se de la política i deixar-nos tranquils.

Fets per Sitges: reinventar-se per sobreviure

A les últimes eleccions van sorprendre a molts, després que alguns ja els donessin per morts abans de començar. Però amb un gran i sòlid equip en publicitat, xarxes socials i estratègia política, van aconseguir els seus objectius. Ara, però, toca renovar-se. Les noves idees sempre donen bons resultats; si no, corren el risc de convertir-se en un partit personalista.

David Martínez: la resistència d’un clàssic

Parlant de partits personalistes, en David Martínez ja ha anunciat que es tornarà a presentar. Cal recordar que el seu partit és el modus vivendi d’un personatge assenyalat com a gandul als plens municipals. A més, és un dels grans responsables de la destrucció del patrimoni i de la brutícia a Sitges. Però... “és un bon nen”, diuen les padrines quan el veuen. I així es manté al càrrec, saludant tothom. Alerta, perquè no seria estrany que arribés a ser alcalde. Si això passés, Sitges hauria tocat fons, però ell hauria complert el somni de la seva vida.

Les comunes, Podem i companyia: una aposta debilitada

Si aquests partits es tornen a presentar junts, com és previsible, hauran de superar diversos problemes. Primer, la Carme Gasulla va arribar amb una imatge de professionalitat i dedicació, forjada a l’oposició, que li va valdre atacs furibunds dels socialistes i d’ER. Però en dos anys ha malgastat aquest crèdit. Segon, en Ripoll no funciona. La seva imatge de polític sempre emprenyat no atrau vots. Això sí, tenen una claca fidel que els assegura un coixinet de vots. Però, aconseguiran repetir els dos regidors? Ho dubto.

Eva Rodríguez i el PP: la sorpresa del mandat

L'Eva Rodríguez ha estat la gran sorpresa d’aquests dos anys. Parla bé, destaca per sobre del govern i de bona part de l’oposició, i ha fet una feina ben feta. Ara només cal veure si el PP sap vendre la seva candidata de cara a les pròximes eleccions. No ho tinc clar.

Gilabert: el predicador

És probable que en Gilabert mantingui la seva cadira i aprofiti cada ple municipal per culpar els socialistes de tots els mals i recitar lleis amb la intenció de semblar el més savi entre els regidors, tot un predicador per rememorar vells temps.

En el pròxim escrit parlaré dels partits mal dits independentistes i les seves possibilitats de futur.

Fins aviat!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El ROM i la Vergonya

Imatge
La situació política a Sitges es troba en un punt crític. Fa temps que l’Ajuntament està tècnicament aturat, sense nous projectes a l’horitzó i amb una oposició que denuncia la manca de gestió. Els funcionaris continuen amb la seva feina diària, però el lideratge polític sembla cada cop més qüestionat. A més, el clima dins del consistori s’ha tensat a causa de l’actitud de l’alcaldessa i d’alguns regidors, que, segons diverses fonts, han cridat i pressionat treballadors perquè actuïn segons les seves directrius, sovint al marge del que estableix la normativa. Les darreres polèmiques han inclòs sancions per un valor proper al milió d’euros a causa d’excessos en la gestió de residus, així com contractes sota sospita d’irregularitats. Aquestes qüestions han alimentat el malestar entre els partits de l’oposició i la ciutadania, que veuen com el municipi entra en una dinàmica de paràlisi institucional. En un fet insòlit, el govern local va impedir que l’oposició intervingués en el debat so...
Llegeix més
Imatge
  467,47€ Una hora de ple, un sou de luxe El dia 10 de desembre es va celebrar un ple extraordinari per parlar de les escombraries i els greus problemes que pateix el nostre poble en aquest tema. Com tothom sap, és un assumpte molt important per a Sitges : el poble està brut i deixat, els carrers fan pudor i alguns fins i tot fan fàstic de caminar-hi, com l’antic i malmès carrer Barcelona , on una colla de polítics megalòmans i inútils van deixar la seva empremta per damunt de tot i de tothom. Pel que fa al contracte de les escombraries, fa més de dos anys que va vèncer, i des de llavors s’han anat afegint pedaços i, qui dies passa, anys empeny. Mentre, la regidora de torn i els tècnics intenten aprovar-ne un de nou. Sembla que el proper contracte serà de recollida selectiva: allò que no funciona enlloc, però aquí, que de tot en sabem més i millor, ho volen posar en marxa. Vull veure què passarà quan els cubells comencin a desaparèixer o acabin al mar; però, com que ells tenen la ...
Llegeix més
Imatge
  Aliança sitgetana? Ja fa dies s’escolta un run-run que diu: Aliança Catalana farà el zarpazo , sobretot a costa de Junts per Catalunya . Tots els experts busquen explicacions sobre per què passa tot plegat i, com pot ser que l’anomenada extrema dreta (segons aquests partits) els estigui prenent vots. La conclusió a la qual arriben és que la gent de l’antiga Convergència és molt “fatxa”, punt i final, i total demà farà un any i ja està. La resta de partits no te culpa de res. No tinc una vareta màgica per saber què passarà a les properes eleccions autonòmiques. No sé si Junts s’enfonsarà i Esquerra augmentarà una mica, tal com diuen les enquestes. Però no oblidem que el PSOE 2.0 (Esquerra Republicana) fa temps que està perdent vots pertot arreu: aproximadament un milió. Això també implica una gran pèrdua econòmica, però tothom calla, no sigui cas que perillin les ajudes als mitjans de comunicació afins. A Sitges , aquella vila que havia estat moltes coses i que ara només és...
Llegeix més