Els Comuns sitgetans i en Trump
Cal esperar que el president dels Estats Units d’Amèrica, no sentis l’últim ple municipal de Sitges. Segurament, aquell home que està com un llum, però és l’amo del món, s’hauria queixat des del Despatx Oval de la proposta dels Comuns sobre el futur de la Franja de Gaza. Immediatament, hauria imposat aranzels a totes les nostres exportacions de malvasia i xató, o ves saber, potser ens torna aquells quadres de l’exposició de Malcom X que van anar a Nova York (i encara hi són) i, tota la factura del viatge. La propaganda per a Sitges seria enorme: el poble del Mediterrani que planta cara a Trump. Tota l’esquerra ballant d’alegria i la dreta cridant contra el "wokisme", dividits, com sempre, en una lluita per imposar el seu discurs.
Però això no passarà. Ni el nostre estimat poble serà portada mundial, ni les vendes de la malvasia baixaran per culpa del gringo tirà, i tampoc servirà de res la proposta dels Comuns, més enllà de ser una pèrdua de temps destinada a inflar l'ego polític dels seus promotors. Si ens posem seriosos, per què es fan propostes d’alguns conflictes i d’altres no? És evident que la guerra a Gaza és una barbaritat, però per què no parlen també de les víctimes d’Ucraïna, on la invasió russa ha arrasat ciutats senceres i ha obligat milions de persones a fugir?, és millor Putin que Trump per a vosaltres? O del Nagorno-Karabakh, on la població armènia ha estat forçada a abandonar el seu territori en un èxode desesperat? O de la República Democràtica del Congo, on la violència i la misèria han deixat més de tres milions de desplaçats i milers i milers de morts en un silenci sepulcral per part dels mitjans internacionals i dels polítics.
I què passa amb Haití, un estat fallit on les bandes armades han convertit la vida quotidiana en un infern? O amb la guerra civil al Sudan, un conflicte oblidat tot i les atrocitats que es cometen diàriament? I Etiòpia? Durant mesos, Tigré va ser escenari d'una guerra devastadora, amb massacres, violacions sistemàtiques i una crisi humanitària dantesca. I la Xina? Com és possible que no parleu de la repressió brutal contra els uigurs, de la seva reclusió en camps de "reeducació", de la seva cultura esborrada sistemàticament pel règim de Pequín?
Per què mai parleu d’aquesta gent? I unes preguntes em ronden pel cap: hi ha morts de primera i de segona categoria? Potser encara arrossegueu vicis inculcats d’un passat no gaire llunyà que no heu sabut superar?. No fa pas tants anys, els nostres pares sortien al carrer el Divendres Sant amb carraques, fent-les sonar a tot drap per "matar jueus". Un costum macabre que avui ens horroritza, però que, d’alguna manera, troba el seu reflex en la manera com decidiu quines víctimes mereixen ser plorades i quines poden ser ignorades sense que ningú s’immuti.
Us ompliu la boca de solidaritat selectiva, de condemnes parcials, d’indignacions intermitents. Però la veritat és que el patiment humà no cotitza igual a la borsa de l’opinió pública. Alguns morts serveixen per fer discursos; altres només són números en un informe que ningú llegeix. I així seguim, any rere any, mirant cap a un altre costat quan la tragèdia no encaixa amb la vostra narrativa. Seria un bon moment de superar un passat tenebrós i omplir el cor i la ment de veritable solidaritat, empatia i amor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada